Muvaffak

Infotaula de personaMuvaffak
Biografia
Naixementsegle X Modifica el valor a Wikidata
Herat Modifica el valor a Wikidata
Mort976 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, inventor, metge Modifica el valor a Wikidata

Abu Mansur Muvaffak Harawi —persa: ابو منصور موفق هروی— més conegut simplement com a Muvaffak fou un metge del segle x documentat a Herat, a l'actual Afganistan, al servei del príncep samànida Mansur ibn Nuh, que va governar del 961 al 976.

Fou aparentment el primer en pensar de compilar un tractat de materia medica en persa; va viatjar extensament per Pèrsia i Índia per obtenir la informació necessària.[cal citació]

Abu Mansur va distingir entre el carbonat de sodi i el carbonat de potassi, i sembla haver tingut algun coneixement sobre el triòxid de diarseni, l'òxid de coure(II), l'àcid silícic i l'antimoni; va saber els efectes tòxics del coure, la depilació i la composició del guix de Paris i el seu ús quirúrgic.[cal citació]

El Llibre dels remeis és l'única recopilació que n'ha restat. Escrit entre 968 i 977, duu per títol کتاب الابنیه عن حقائق الادویه, Kitab al-Abnyia 'an Haqa'iq al-Adwiya, i és l'obra de prosa més vella en persa modern.[cal citació] Tracta 585 remeis (dels quals 466 derivats de plantes, 75 de minerals, 44 d'animals), que va classificar en quatre grups segons la seva acció.[cal citació] La còpia més antiga conservada és de 1026 i fou escrita per Asadi Toosi, un poeta famós; es conserva a la Biblioteca de Viena. En aquesta còpia l'escriptor prega per la salut de Muvaffak i això mostra que seguia viu el 1026, per la qual cosa la suposició dels orientalistes sobre que fou contemporani del samànida Mansur ibn Nuh és errònia.[cal citació] Diu en la introducció del llibre que ha utilitzat llibres científics tradicionals anteriors.[cal citació]

Fonts

  • Fonahn, A., Zuar Quellenkunde Persian medicine, Leipzig, 1910
  • C. Elgood. In: A medical history of Persia from the earliest times to the year 1932 AD, 1932, Cambridge University Press, London (1951), p. V.
  • Muvaffak A, Gurhan I, Gunduz U, Hasirci N., J. Drug Target. 2005 Apr;13(3):151-9.
  • Muvaffak A, Hasirci N. Adv Exp Med Biol. 2003;534:309-25.
  • Sarton,G., Introduction to the History of Science, Baltimore,1927
  • Vegeu aquesta plantilla
Metges
Segle VII
  • al-Hàrith ibn Kàlada i el seu fill
  • Abu-Hafs Yazid
  • Bukhtixu
  • Masarjawayh
  • Ibn Abi-Ramtha at-Tamimí
  • Rufayda al-Aslamiyya
  • Ibn Uthal
  • Zàynab al-Awadiya
Segle VIII
Segle IX
Segle X
  • Qusta ibn Luqa
  • Abu-l-Ala Xirazi
  • Abu-l-Hàssan at-Tabarí
  • an-Natilí
  • Qumrí
  • Abu-Zayd al-Balkhí
  • Isaac Israeli ben Solomon
  • al-Majussí
  • al-Masihi
  • Muvaffak
  • ar-Razí
  • Ibn Júljul
  • al-Jabalí
  • At-Tamimí
  • az-Zahrawí
  • Ibn al-Jazzar
  • al-Kaskarí
  • Ibn Abi-l-Àixath
  • Ibn al-Batriq
  • Ibrahim ibn Baks
  • Abu al-Qasim Muqane'i
  • Abu Bakr Bokhari
  • Aayon Ibn Aayon
Segle XI
Segle XII
Segle XIII
Segle XIV
  • Ibn al-Akfaní
  • Muhàmmad ibn Mahmud al-Amulí
  • an-Najawrí
  • al-Aqsaraí
  • Zayn-e-Attar
  • Mansur ibn Ilyàs
  • al-Jaghminí
  • Massud ibn Muhàmmad as-Sijzí
  • Najm al-Din Mahmud ibn Ilyas al-Shirazi
  • an-Nakhxabí
  • al-Kazaruní
  • al-Kutubí
  • Ibn Xuayb
  • Ibn al-Khatib
  • Raixid-ad-Din al-Hamadaní
Segle XV
  • Abu-Saïd al-Afif
  • Muhàmmad Alí al-Astarabadí
  • Husayni Isfahani
  • Burhan-ud-din Kermani
  • Sabuncuoglu Sherefeddin
  • al-Harawí
  • an-Nurbakhxí
  • xeic Muhàmmad ibn Thàlab
Segle XVI
Segle XVII
  • Abd-ar-Razzaq al-Jazaïrí
Conceptes
  • Psicologia
  • Oftalmologia
Obres
  • Ar-Rissala adh-Dhahabiyya
  • Cànon de la Medicina
  • Atlas d'anatomia dels àrabs
  • El llibre de la curació
  • El llibre dels deu tractats de l'ull
  • De gradibus
  • At-tasrif
  • Zakhireye Khwarazmshahi
  • Àdab at-tabib
  • El llibre complet de l'art de la medicina
  • Al-Hawí
  • Commentari a l'Anatomia del Cànon d'Avicenna
Centres
  • Bimaristan
  • Bimaristan de Nur-ad-Din
  • Hospital d'al-Adudí
Influències
Influenciant
Registres d'autoritat
Bases d'informació