Ibn al-Khatib

Infotaula de personaIbn al-Khatib

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 novembre 1313 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Loja Modifica el valor a Wikidata
Mort1374 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
Fes Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi i pena de mort Modifica el valor a Wikidata (Execució Modifica el valor a Wikidata)
Visir
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, filòsof, autobiògraf, historiador, poeta Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAbul Barakat al-Balafiki i Ibn Juzayy Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
  • al-Ihata fi akhbar Gharnata Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 6d93b76a-5b9c-4d78-8001-e91aa7fb6b70 Modifica el valor a Wikidata

Ibn al-Khatib o Lissan-ad-Din ibn al-Khatib (àrab: لسان الدين بن الخطيب, Lisān ad-Dīn b. al-Ḫaṭīb) (Loja, 15 de novembre de 1313 - Fez, 1375) fou un historiador, poeta, escriptor, físic i filòsof de l'emirat de Granada. El seu nom complet era Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Saïd ibn Abd-Al·lah ibn Saïd ibn Alí ibn Àhmad as-Salmaní i va dur els làqabs Lissan-ad-Din i Dhu-l-wizaratayn.

Ibn al-Khatib memorial

Biografia

Va estudiar a Granada on el seu pare havia entrat al servei del sultà Abu-l-Walid Ismaïl. Va escriure diverses obres i a la mort del seu pare a la batalla del riu Salado o de Tarifa el 29 d'octubre de 1340 va entrar al servei del soldà Abu-l-Hajjaj Yússuf ibn Ismaïl com a secretari del visir Abu-l-Hàssan Alí al-Jayyab; quan aquest va morir de la pesta el gener del 1349 va ocupar les funcions de katib al-inxa de Muhàmmad V, però quan aquest fou enderrocat el 1358/1359 i fou assassinat l'hàjib Ridwan, que era el major protector d'Ibn al-Khatib, aquest fou empresonat.

Fou alliberat a petició del seu amic Ibn Marzuk, secretari del soldà marínida del Marroc, i es va exiliar a aquest país juntament amb Muhàmmad V. Després de visitar tot el país es va instal·lar a Salé i va escriure algunes obres. Quan Muhàmmad V va retornar al tron el març/abril del 1362, va tornar a Granada i va recuperar les seves funcions de visir sent llavors el principal càrrec de la cort; al cap d'uns anys es va sentir amenaçat i aprofitant un viatge d'inspecció es va dirigir a Ceuta i d'allí a Tlemcen (1371/1372) i fou acollit pel soldà marínida Abu-l-Faridh Abd-al-Aziz (1366-1372); sota el breu regnat del seu fill Abu-Zayyan Muhàmmad IV al-Saïd ibn Abd-al-Aziz es va rebutjar la petició de Muhàmmad V de Granada per ser entregat, en la qual insistia especialment el visir granadí Ibn Zamrak; quan Muhàmmad al-Saïd fou destronat i va pujar al tron Abu-l-Abbas Àhmad ibn Abi-Sàlim (1372-1374) la situació va canviar; un dels principals càrrecs del nou règim fou Sulayman ibn Dawud, enemic personal, que el va fer empresonar, i a petició d'Ibn Zamrak, el visir de Granada, fou jutjat, i encara que no hi va haver sentència definitiva fou finalment assassinat el maig/juny del 1375.

Fou el principal escriptor granadí de l'època entre el final del segle xiii i tot el segle xiv deixant obres sobre camps diversos com història, poesia, medicina, filosofia i altres.

Referències

  • Encyclopedia of Medieval Iberia, ed. Michael Gerli. (Nova York: Routledge, 2003), 416–417
  • Ibrahim B. Syed PhD, "Islamic Medicine: 1000 years ahead of its times", Journal of the International Society for the History of Islamic Medicine, 2002 (2): 2-9

Bibliografia

  • Lisan Al Din Ibn al-Khatib, al-Ihata fi akhbar Gharnata, ed. Muhammad Abd Allah Inan, El Caire, Maktabat al-Khanji, 1978
  • Jaysh Al-Tawshih of Lisan Al-Din Ibn Al-Khatib (Arabic), An Anthology of Andalusian Arabic Muwashshahat, Alan Jones (Editor), 1997 - ISBN 9780906094426
  • Lisan Al Din Ibn Al Khatib, Tarikh Isbaniya Al Islamiya, ed. Levi-Provencal, nova edició El Caire, 2004
  • Lisan Al Din Ibn Al Khatib, Awsaf Al Nas, El Caire, 2002
  • Lisan Al Din Ibn Al Khatib, Khaṭrat al-ṭayf : riḥlāt fī al-Maghrib wa-al-Andalus, 2003
  • Lisan Al Din Ibn Al Khatib, Nafadhat al-jirab
  • Abdelbaqui Benjamaa, Lisan al-Din ibn al-Khatib homme de lettres et historien, tesis, Universitat de la Sorbonna Nova, Paris III, 1992 (microform)

Enllaços externs

  • «Ibn al-Khatib i el sufisme».
  • Vegeu aquesta plantilla
Metges
Segle VII
  • al-Hàrith ibn Kàlada i el seu fill
  • Abu-Hafs Yazid
  • Bukhtixu
  • Masarjawayh
  • Ibn Abi-Ramtha at-Tamimí
  • Rufayda al-Aslamiyya
  • Ibn Uthal
  • Zàynab al-Awadiya
Segle VIII
Segle IX
Segle X
Segle XI
Segle XII
Segle XIII
Segle XIV
  • Ibn al-Akfaní
  • Muhàmmad ibn Mahmud al-Amulí
  • an-Najawrí
  • al-Aqsaraí
  • Zayn-e-Attar
  • Mansur ibn Ilyàs
  • al-Jaghminí
  • Massud ibn Muhàmmad as-Sijzí
  • Najm al-Din Mahmud ibn Ilyas al-Shirazi
  • an-Nakhxabí
  • al-Kazaruní
  • al-Kutubí
  • Ibn Xuayb
  • Ibn al-Khatib
  • Raixid-ad-Din al-Hamadaní
Segle XV
  • Abu-Saïd al-Afif
  • Muhàmmad Alí al-Astarabadí
  • Husayni Isfahani
  • Burhan-ud-din Kermani
  • Sabuncuoglu Sherefeddin
  • al-Harawí
  • an-Nurbakhxí
  • xeic Muhàmmad ibn Thàlab
Segle XVI
Segle XVII
  • Abd-ar-Razzaq al-Jazaïrí
Conceptes
  • Psicologia
  • Oftalmologia
Obres
  • Ar-Rissala adh-Dhahabiyya
  • Cànon de la Medicina
  • Atlas d'anatomia dels àrabs
  • El llibre de la curació
  • El llibre dels deu tractats de l'ull
  • De gradibus
  • At-tasrif
  • Zakhireye Khwarazmshahi
  • Àdab at-tabib
  • El llibre complet de l'art de la medicina
  • Al-Hawí
  • Commentari a l'Anatomia del Cànon d'Avicenna
Centres
  • Bimaristan
  • Bimaristan de Nur-ad-Din
  • Hospital d'al-Adudí
Influències
Influenciant
Registres d'autoritat