Zífid de Stejneger

Infotaula d'ésser viuZífid de Stejneger
Mesoplodon stejnegeri Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Període
Recent[1]
Estat de conservació
Gairebé amenaçada
UICN13252 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
FamíliaZiphiidae
GènereMesoplodon
EspècieMesoplodon stejnegeri Modifica el valor a Wikidata
True, 1885
Nomenclatura
EpònimLeonhard Hess Stejneger Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Mida

El zífid de Stejneger (Mesoplodon stejnegeri) és un membre poc conegut del gènere Mesoplodon. Frederick William True descrigué l'espècie inicialment el 1885 a partir d'un crani i ja no se sabé res més de l'espècie durant gairebé un segle. Als anys 1970 hi va haver nous avaraments, però no fou fins al 1994 que es va descriure l'aparença exterior a partir d'exemplars frescos. La característica més destacada dels mascles són les seves dents grans, semblants a sabres.

Aquestes balenes atenyen una longitud fins a 5,2 metres. El seu cos té forma de torpede, el cap estret i la boca curta. La mandíbula inferior té una protuberància central, al punt més elevat que mai es troba una dent gran, que es veu fins i tot amb boca tancada. Són de color gris fosc a les parts superiors, mentre que la part inferior, el bec i la nuca són més clares. Tenen aletes laterals petites, però l'aleta caudal és àmplia. No hi ha dimorfisme sexual. En els mascles, la pell només té més cicatrius. L'hàbitat són aigües fresques fora de la costa. Viuen en petites moles de dos a sis exemplars, de vegades fins a quinze. En la mola neden molt a prop i bussegen junts. Mengen bàsicament calamars i peixos.

Fou anomenat en honor del naturalista noruec Leonhard Hess Stejneger.[2]

Referències

  1. Entrada «Mesoplodon stejnegeri» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
  2. Beolens, Watkins i Grayson, 2009, «Stejneger».

Bibliografia

  • Vegeu aquesta plantilla
Espècies vivents de cetacis
Regne Animalia  · Embrancament Chordata  · Classe Mammalia  · Infraclasse Eutheria  · Superordre Laurasiatheria  · (sense categoria) Artiodactyla  · (sense categoria) Whippomorpha
Subordre Mysticeti
Balaenidae
Balena de Groenlàndia (B. mysticetus)
E. australis  · Balena franca comuna (E. glacialis)  · Balena franca del Pacífic nord (E. japonica)
Balaenopteridae
Rorqual comú (B. physalus)  · Rorqual boreal (B. borealis)  · [Rorqual de Bryde
Iubarta (M. novaeangliae)
Eschrichtiidae
Balena grisa (E. robustus)
Neobalaenidae
Balena franca pigmea (C. marginata)
Subordre Odontoceti (continua més avall)
Delphinidae
Orca nana (P. electra)
Orca (O. orca)
Orca pigmea (F. attenuata)
Orca falsa (P. crassidens)
Cap d'olla negre d'aleta llarga (G. melas)  · Cap d'olla negre d'aleta curta (G. macrorhynchus)
Delphinus
Dofí comú de musell llarg (D. capensis)  · Dofí comú de musell curt (D. delphis)
Dofí septentrional (L. borealis)  · Dofí meridional (L. peronii)
Cap d'olla de l'Irauadi (O. brevirostris)  · O. heinsohni
Tucuxi (S. fluviatilis)  · S. guianensis
Sousa
Dofí d'estuari indopacífic (S. chinensis)  · S. plumbea  · S. sahulensis  · Dofí d'estuari atlàntic (S. teuszii)
Dofí tacat de l'Atlàntic (S. frontalis)  · Dofí d'elm (S. clymene)  · Dofí tacat tropical (S. attenuata)  · Dofí de musell llarg (S. longirostris)  · Dofí ratllat (S. coeruleoalba)
Dofí rostrat (S. bredanensis)
Dofí mular indopacífic (T. aduncus) · T. australis · T. erebennus · Dofí mular (T. truncatus)
Dofí negre (C. eutropia)  · Dofí de Commerson (C. commersonii)  · Dofí de Heaviside (C. heavisidii)  · Dofí de Hector (C. hectori)
Cap d'olla gris (G. griseus)
Dofí de Fraser (L. hosei)
Dofí de flancs blancs de l'Atlàntic (L. acutus)  · Dofí fosc (L. obscurus)  · Dofí de franja blanca (L. cruciger)  · Dofí de flancs blancs del Pacífic (L. obliquidens)  · Dofí de Peale (L. australis)  · Dofí de musell blanc (L. albirostris)
Subordre Odontoceti (contina més amunt)
Monodontidae
Beluga (D. leucas)
Narval (M. monoceros)
Phocoenidae
Marsopa llista (N. asiaeorientalis) · Marsopa sense aleta (N. phocaeniodes)
Marsopa comuna (P. phocoena)  · Marsopa de Califòrnia (P. sinus)  · Marsopa d'ulleres (P. dioptrica)  · Marsopa de Burmeister (P. spinipinnis)
Marsopa de Dall (P. dalli)
Physeteridae
Catxalot (P. macrocephalus)
Kogiidae
Catxalot pigmeu (K. breviceps)  · Catxalot nan (K. sima)
Ziphidae
Zífid de quatre dents meridional (B. arnuxii)  · Zífid de quatre dents septentrional (B. bairdii) · Zífid de quatre dents petit (B. minimus)
Zífid cap d'olla boreal (H. ampullatus)  · Zífid cap d'olla austral (H. planifrons)
Zífid de l'Indopacífic (I. pacificus)
Zífid de Sowerby (M. bidens)  · Zífid d'Andrew (M. bowdoini)  · Zífid de Hubbs (M. carlhubbsi)  · Zífid de Blainville (M. densirostris)  · Zífid de Gervais (M. europaeus)  · Zífid de dents de ginkgo (M. ginkgodens)  · Zífid de Gray (M. grayi)  · Zífid de Hector (M. hectori) · M. hotaula · Zífid de Layard (M. layardii)  · Zífid de True (M. mirus)  · Zífid pigmeu (M. peruvianus)  · Zífid de Perrin (M. perrini)  · Zífid de Stejneger (M. stejnegeri)  · Zífid de dents de pala (M. traversii)
Zífid becut de Shepherd (T. shepherdi)
Zífid comú (Z. cavirostris)
Iniidae
I. araguaiaensis  · Dofí de l'Amazones (I. geoffrensis)
Lipotidae
Dofí de riu xinès (L. vexillifer)
Platanistidae
Dofí de l'Indus (P. minor) · Dofí del Ganges (P. gangetica)
Pontoporiidae
Dofí del Plata (P. blainvillei)
Bases de dades taxonòmiques
ADW AnimalBase BOLD FW GBIF IN ITIS MSW NCBI OBIS OTL Species+ WoRMS