Wilhelm Grimm
![]() Wilhelm Grimm (darrere) amb el seu germà Jacob | |||||
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | (de) Wilhelm Karl Grimm ![]() 24 febrer 1786 ![]() Hanau (Sacre Imperi Romanogermànic) ![]() | ||||
Mort | 16 desembre 1859 ![]() Berlín (Regne de Prússia) ![]() | ||||
Sepultura | antic cementiri de sant Mateu ![]() | ||||
| |||||
Dades personals | |||||
Religió | Calvinisme ![]() | ||||
Formació | Universitat de Marburg Universitat Humboldt de Berlín ![]() | ||||
Activitat | |||||
Lloc de treball | Hanau Göttingen Marburg Kassel Berlín ![]() | ||||
Ocupació | lexicògraf, germanista, especialista en literatura, jurista, mitògraf, professor d'universitat, recopilador de contes fantàstics, lingüista, escriptor de literatura infantil, antropòleg, pedagog, bibliotecari, law librarian (en) ![]() ![]() | ||||
Ocupador | Universitat de Göttingen Universitat Frederic Guillem de Berlín ![]() | ||||
Membre de | Acadèmia Prussiana de les Ciències Reial Acadèmia Sueca de Lletres, Història i Antiguitats Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia de Ciències de Göttingen Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos ![]() | ||||
Moviment | Romanticisme ![]() | ||||
Alumnes | Leo Meyer ![]() | ||||
Artistes relacionats | Jacob Grimm: germans Grimm ![]() | ||||
Obra | |||||
Obres destacables
| |||||
Família | |||||
Cònjuge | Dorothea Grimm (en) ![]() ![]() | ||||
Fills | Herman Grimm ![]() | ||||
Pares | Philipp Grimm (en) ![]() ![]() ![]() ![]() | ||||
Germans | Jacob Grimm, Charlotte Amalie Grimm, Ludwig Emil Grimm, Carl Friedrich Grimm (en) ![]() ![]() | ||||
Signatura ![]() | |||||
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Wilhelm Karl Grimm (Hanau, 24 de febrer de 1786- Berlín, 16 de desembre de 1859) fou el menor dels germans Grimm, coneguts tant pels contes infantils que van recopilar com per la seva tasca com a lingüistes. Ambdós van compartir estudis i casa, fins i tot després del matrimoni de Wilhelm, que es convertí en pare de 4 fills. De salut malaltissa, es dedicà sobretot a l'estudi de la literatura medieval, font d'inspiració de les històries populars que recopilà.