Stjepan Mesić

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Stjepan Mesić

Biografia
Naixement	24 desembre 1934 (89 anys) Orahovica (en)
2n President de Croàcia
19 de febrer de 2000 – 19 de febrer de 2010
← Zlatko Tomčić (interí) Ivo Josipović →
14è President de la Presidència de Iugoslàvia
30 de juny de 1991 – 6 de desembre de 1991
← Sejdo Bajramović (interí) Branko Kostić (interí) →
1r Primer Ministre de Croàcia
30 de maig de 1990 – 24 d'agost de 1990
← Antun Milović (President del Consell Executiu de la RS de Croàcia) Josip Manolić →
2n Portaveu del Parlament croat
7 de setembre de 1992 – 24 de maig de 1994
← Žarko Domljan Nedjeljko Mihanović →
13è Secretari General del MdPNA
30 de juny de 1991 – 6 de desembre de 1991
← Borisav Jović Branko Kostić →
Dades personals
Nacionalitat	Croat
Formació	Facultat de Dret de la Universitat de Zagreb
Activitat
Ocupació	polític, comissari polític, advocat
Partit	cap valor Croatian Independent Democrats (en)
Família
Cònjuge	Milka Dudunić
Premis (27 agost 2009)  Gran creu amb collar de l'orde de la Rosa Blanca../... 33+
Signatura
President de Croàcia 18 febrer 2000 – 18 febrer 2010 ← Zlatko Tomčić (en) – Ivo Josipović → Llista de presidents del parlament croat 7 setembre 1992 – 24 maig 1994 ← Žarko Domljan (en) – Nedjeljko Mihanović (en)  → 13è Secretari General del Moviment de Països No Alineats 30 juny 1991 – 6 desembre 1991 ← Borisav Jović (en) – Branko Kostić (en)  → Primer ministre de Croàcia 30 maig 1990 – 24 agost 1990 – Josip Manolić (en)  → Diputat del parlament croat

Stjepan Mesić, més conegut com a Stipe Mesić (24 de desembre de 1934 a Orahovica, Regne dels Serbis, Croats i Eslovens) és un polític croat al que es pot classificar com de centreesquerra. És president de Croàcia des del 18 de febrer de 2000 i fou reescollit el 16 de gener del 2005 per a un segon mandat de cinc anys. Havent estat el 1991 l'últim representant croata en la presidència col·lectiva de la República Socialista Federativa de Iugoslàvia, fou també formalment l'últim president de la Iugoslàvia formada per sis repúbliques (Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Macedònia, Montenegro, Sèrbia i Eslovènia).

Va realitzar els seus estudis en la facultat de Dret de Zagreb i va entrar en el món de la política a la fi dels anys seixanta, i fou empresonat durant un any (1971-1972) pel govern comunista per la seva vinculació a la primavera croata que lluitava pel reconeixement de l'especificitat cultural i lingüística croata dins Iugoslàvia. Es va casar amb una dona sèrbia, Milka Dudunić, i van tenir dues filles.

Després de la instauració del pluripartidisme, participa en la creació de la Unió Democràtica Croata (HDZ) juntament amb Franjo Tuđman. Presidí el 1992 la cambra baixa del parlament (el "Sabor"), però discrepà amb el president Tuđman, la política del qual no aprovava. El 1994, crea la seva pròpia formació, el Partit dels Demòcrates Independents (HND) abans d'unir-se al Partit Popular Croata (HNS).

A la mort del primer president de la Croàcia independent, el succeí al capdavant de l'Estat i marca els seus dos mandats per la seva independència respecte als partits i una participació activa a l'aproximament a les institucions de la Unió Europea.

Enllaços externs

• Pàgina del president Croat Arxivat 2008-09-07 a Wayback Machine. (anglès) (croat)