Santiago Álvarez Román

Infotaula de personaSantiago Álvarez Román
Nom original(es) Santiago Álvarez Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 març 1919 Modifica el valor a Wikidata
l'Havana (Cuba) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 maig 1998 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
l'Havana (Cuba) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia de Parkinson Modifica el valor a Wikidata
Diputat de l'Assemblea Nacional del Poder Popular de Cuba
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, productor de cinema, actor, guionista, pintor, polític Modifica el valor a Wikidata
Activitat1960 Modifica el valor a Wikidata –
IMDB: nm0959588 Allocine: 12267 Allmovie: p1265 TMDB.org: 1123200 Modifica el valor a Wikidata

Santiago Álvarez Román (l'Havana, 8 de març de 1919-ibídem, 20 de maig de 1998) va ser un cineasta cubà. Va escriure i va dirigir diversos documentals sobre la cultura cubana i estatunidenca.[1]

Semblança biogràfica

Algunes de les seves obres més conegudes són el curt Now (1964), sobre la discriminació racial, que és considerat per especialistes com l'antecedent del videoclip, LBJ (1968) i 79 Primaveras (1969) que analitza a les principals figures de la Guerra de Vietnam (Lyndon B. Johnson i Hồ Chí Minh respectivament). El 1968, va col·laborar amb Octavio Getino i Fernando E. Solanes en el documental La Hora de los hornos, sobre els efectes de l'imperialisme a Sud-amèrica.

Fundador i director del Noticiero ICAIC Latinoamericano, la seva obra es va destacar per la presència activa del periodisme, el reflex d'importants successos històrics com la invasió mercenària a Cuba el 1961, el genial ús del muntatge i l'ús de la banda sonora com a part indissoluble de l'acció dramàtica. Defensava la importància del periodisme cinematogràfic com a enriquidor del documental i afirmava: "Jo informo d'esdeveniments a partir d'idees que tinc sobre aquests esdeveniments". Per la seva tasca com a cineasta va rebre més de 80 primers premis en festivals internacionals i concursos nacionals.

Va ser nomenat membre de l'Acadèmia d'Arts de la República Democràtica Alemanya i mestre perenne de la Escola Internacional de Cinema de San Antonio de los Baños. Va ser assessor del Ministre de Cultura de Cuba, President de la Federació Nacional de Cine-clubs i, fins a 1986, va ser membre de l'Assemblea Nacional del Poder Popular.

En el seu honor, actualment se celebra anualment, a la ciutat de Santiago de Cuba, el Festival Internacional de Documentals Santiago Álvarez in memoriam. Jean-Luc Godard li va dedicar el seu seguna cinta de Histoires du cinéma. El 1991 li va ser atorgat el Premi Nacional de Periodisme José Martí.[2]

Va morir a causa de la malaltia de Parkinson a l'Havana el 20 de maig de 1998 i va ser enterrat al Cementiri de Colón, a l'Havana.

Filmografia

  • El bárbaro del ritmo (1960)
  • Ciclón (1963)
  • Muerte al invasor (1961), en codirecció amb Tomás Gutiérrez Alea
  • Segunda Declaración de La Habana (1965)[3]
  • Now (1965)
  • Hanoi, martes 13 (1965)
  • La guerra olvidada (1965)
  • Hasta la victoria siempre (1965)
  • Golpeando en la selva (1965) - Sobre les guerrilles a Colòmbia.
  • La hora de los hornos (1966) – Sobre l'imperialisme a Sud-amèrica
  • L.B.J (1966) - Sobre Lyndon B. Johnson
  • 79 Primaveras (1967) - Sobre la vida de Hồ Chí Minh
  • Piedra sobre piedra (1968) - Sobre el terratrèmol a Perú
  • La estampida (1970) - Sobre la invasió estatunidenca a Laos
  • De América soy hijo y a ella me debo (1971) - Llargmetratge documental sobre el viatge de Fidel Castro a Xile.
  • El tigre saltó y mató… pero… morirá…morirá…!!! (1973)
  • Y el cielo fue tomado por asalto (1974)- Llargmetratge documental sobre el viatge de Fidel Castro a Algèria i els països socialistas
  • Los cuatro puentes (1974) - Fidel en la V Conferència dels Moviment dels països no alineats i viatge a Vietnam
  • Abril de Vietnam en el año del Gato (1975) - La seva obra mestra. Tracta la guerra del Vietnam vista des d'una òptica antiimperialista, molt més precisa, veraç i humana que la resta dels documentals i pel·lícules fetes per EUA.
  • El sol no se puede tapar con un dedo (1976) - Fidel al XXV Congrés del PCUS
  • El tiempo es el viento (1976)- Primer Congrés del Partit Comunista de Cuba
  • Morir por la patria es vivir (1976) - Sobre el sabotatge de l'avió de Cubana de Aviacióna Barbados
  • Mi hermano Fidel (1977)
  • El octubre de todos (1977) - Viatge de Fidel a alguns païsosafricans
  • Y la noche se hizo arcoíris (1978) - Viatge de Fidel a Etiòpia
  • El gran salto al vacío (1979)
  • La guerra necesaria (1980)
  • Celia, imagen del pueblo
  • Las antípodas de la victoria (1986)
  • Aires de renovación en el meridiano 37 (1986)
  • BrasCuba (1987) (codirección)
  • Una nave llena de sueños (1987)
  • Signo de los nuevos tiempos (1988)
  • Historia de una Plaza (1989)
  • El sol que no descansa ni olvida (1989)
  • Brevario de una visita (1991)
  • ¿Perdedores? (1991)
  • Imágenes del futuro (1992)
  • ¡Ave María! (1993)
  • Del Caribe colombiano (1994)
  • Cartagena, segunda independencia (1994)
  • Cubanos en Barranquilla (1994)
  • El muro (1995)
  • Concierto mayor (1997)
  • Concierto para la vida (1997)
  • La isla de la música (1997)

Referències

  1. ↑ «Santiago Álvarez Román». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Santiago Álvarez Román. Director de cine. 1919-1998». Cuba Cine. Arxivat de l'original el 2 de novembre de 2012. [Consulta: 1r juliol 2012]. Arxivat 2012-11-02 a Wayback Machine.
  3. ↑ , <https://www.youtube.com/watch?v=of-h9_MLliA>

Enllaços externs

  • Retrospectiva fílmica de Santiago Álvarez Román. Arxivat 2009-09-06 a Wayback Machine.
  • Santiago Álvarez a cubadebate.cu
Registres d'autoritat
Bases d'informació