Ramon Cotrina i Puig

Infotaula de personaRamon Cotrina i Puig
Biografia
Naixement18 octubre 1932 Modifica el valor a Wikidata
Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 abril 2020 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Formació professionalSeminaris de la Gleva
i Seminari de Vic
Pontifícia Universitat Gregoriana i
Universitat de Tomas d'Aquino
Es coneix perEstudiants de Vic (antologia)
traduccions de Wolfgang Borchert, Berthold Brecht, Franz Kafka, Michel Quoist
Activitat
Ocupaciósacerdot, capellà (fins a 1978), escriptor, traductor, sociòleg, activista polític
Altres
TítolDirector del Laboratori de sociologia de l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona

Ramon Cotrina i Puig (Sant Joan de les Abadesses, 18 d'octubre de 1932 - Barcelona, 28 d'abril de 2020) va ser un escriptor, traductor, sociòleg i activista polític català. Des dels seus estudis al seminari de Vic va actuar per a preservar i fer viure la llengua catalana, durant les circumstàncies difícils de la repressió lingüística del franquisme.

Vida

Monestir Kloster Wald

Nascut a Sant Joan de les Abadesses, va començar la carrera eclesiàstica als seminaris de la Gleva i de Vic. Posteriorment, va estudiar sociologia a Roma. De 1963 a 1965 va estar-se a Alemanya, on va esdevenir capellà del monestir de monges benedictines Kloster Wald de Baden-Württemberg de 1963 a 1965. Va descobrir l'obra de Wolfgang Borchert del qual va traduir uns contes perquè estimava el seu estil sense floritures. Veia a l'obra de Borchert una universalitat i una temàtica de postguerra, idèntica amb la problemàtica social que vivia Catalunya. Trobava que era el seu deure de traduir-lo, per fidelitat a la seva Catalunya.[1]

En tornar cap al país va ser capellà a Castellterçol i Manresa. Va ensenyar al seminari i fou director del col·legi dels Sants, ambdós a Vic. En aquest col·legi «vam fer molta feina del catalanisme. Vam passar dels 200 als 1.000 alumnes».[2] El 1977 va participar en la creació de l'Escola universitària de Mestres, liderada per Ricard Torrents i Bertrana que el 1997 va esdevenir la Universitat de Vic.[3] Després de deixar els hàbits el 1978 va esdevenir director del Laboratori de Sociologia de l'ICESB[4]

A l'inici de l'any 1994 va tornar a viure al seu poble natal, «el nucli ripollès més sensible al fet literari»,[5] on va deixar d'escriure per a consagrar-se a la seva segona passió: l'ensenyament i la sensibilització a la llengua.

Ja en edat avançada, va continuar essent actiu al món literari. L'octubre de 2011 va introduir el poeta Joan Orriols quan aquest va presentar el seu primer recull de poesies Certeses i somnis.[6]

Obres

Obres literàries
Traduccions
No ficció
  • 1980: Jordi Penarroja, Ramon Cotrina, Fermin Jerez, "Prat de la Riba, reconstructor de la nacionalitat", (Col·lecció Personatges catalans de tots els temps) Barcelona, Editorial Blume, 1980, 94 pàgines, ISBN 847031257X
  • 2001: Contribució a Miscel·lània Segimon Serrallonga. Vic, Eumo Editorial, juny de 2001
Literatura secundària
  • Xevi Planas, «Ramon Cotrina, el traductor i el poeta de Sant Joan de les Abadesses» a la Revista de Girona, 1994, núm. 165, pàgina 24-29
  • Tiziana Limbardi, Annina Scalas, «Wolfgang Borchert in Catalogna: La traduzione di Ramon Cotrina» Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. a la revista DKV-Mitteilungen del Deutscher Katalanistenverband e.V. – Associació Germanocatalana, Leipzig, 2005 (italià) (en català: Wolfgang Borchert a Catalunya: la traducció de Ramon Cotrina)

Referències

  1. Tiziana Limbardi, Annina Scalas, op.cit, pàgina 39
  2. Roman Cotrina, citat en Xevi Planas, op.cit.
  3. Ricard Torrents i Bertrana, «Segimon Serralonga i Morer (1930-2002): Apunts per a una vida i obra», Estudis romànics, volum 25, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2003, pàgina 527
  4. Xevi Planas, op.cit. pàgina 26
  5. Sant Joan de les Abadesses Arxivat 2013-12-24 a Wayback Machine. a l'Atles literari de les terres de Girona, Girona, Diputació de Girona, consulta el 4 d'abril de 2012
  6. «Joan Orriols clama pel reconeixement que Vic deu a Jacint Verdaguer» al diari digital Osona.com del 8 d'octubre de 2011
  7. Xevi Planas, op.cit, pàgina 27
Registres d'autoritat