Rafael Ventura Melià
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1948 Riola (Ribera Baixa) |
Mort | 31 gener 2020 (71/72 anys) València |
Activitat | |
Ocupació | periodista |
Ocupador | Valencia Semanal Levante-EMV |
Rafael Ventura Melià (Riola, Ribera Baixa, 1948 - València, 31 de gener de 2020) fou un escriptor i periodista valencià.[1] S'inicià en el periodisme com a col·laborador de les revistes Albatros (1964) i Gorg (1971), i més tard formà part de la redacció de la revista Valencia Semanal (1977-1980) amb Amadeu Fabregat i Manyes.[2] El 1980 va guanyar el Premi Andròmina de narrativa.[2] La seva obra mostra influències d'Umberto Eco.[cal citació] Interessat pel món faller, va participar en la taula redona sobre Falles i cultura organitzada per la Falla Universitat Vella al Club Diario Levante el 1992.[cal citació] Posteriorment va ser redactor de la secció de cultura del diari Levante.[2]
Obres
Poesia
- Corrents de fons (1976)
- Senyals de vida (1980)
- Igual vol dir Itàlia (1982)
Narració
- Atzucac (1972)
- La darrera tornada (1974)
- Àmbit perdurable (1981)
Referències
Enllaços externs
- Tres poemes de Rafael Ventura Melià, Reduccions, núm. 13 (1981)
- Dos poemes de Rafael Ventura Melià en sèrieAlfa
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Ignasi Riera i Gassiot Honorable míster R | Premi Andròmina de narrativa 1981 | Succeït per: Joan M. Monjo Ducat d'ombres |