R de la Corona Boreal

R de la Corona Boreal
Tipus	estrella post-AGB, estrella variable, variable R Coronae Borealis, estrella que presenta línies d'emissió, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV
Tipus espectral (estel)	G0Iep[1]
Constel·lació	Corona Boreal
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	1.313,1976 pc [2]
Magnitud aparent (V)	5,71 (banda V)[3]
Temperatura efectiva	7.048 K[4]
Paral·laxi	1,4366 mas[5]
Moviment propi (declinació)	−11,703 mas/a [5]
Moviment propi (ascensió recta)	−2,898 mas/a [5]
Velocitat de rotació estel·lar	17,77 km/s[6]
Velocitat radial	27,83 km/s[6]
Gravetat superficial equatorial	36 cm/s²[4]
Ascensió recta (α)	15h 48m 34.4155s[5]
Declinació (δ)	28° 9' 24.2959''[5]
Metal·licitat	0,77[4]
Catàlegs astronòmics
GSC 02039-01605 (GSC) HD 141527 (Henry Draper Catalogue) HIP 77442 (Catàleg Hipparcos) HR 5880 (Catàleg d'Estrelles Brillants) IRAS 15465+2818 (IRAS) SAO 84015 (Catàleg SAO) 2MASS J15483440+2809242 (2MASS) GSC2 N1330022410 (Guide Star Catalog II) PLX 3581 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) BD+28 2477 (Bonner Durchmusterung) GC 21257 (Catàleg General de Boss) GCRV 9116 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) HIC 77442 (Hipparcos Input Catalogue) N30 3552 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30) PPM 104338 (Catàleg d'estrelles PPM) RAFGL 4219 (RAFGL) ROT 2225 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels) TD1 18592 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1) TYC 2039-1605-1 (Catàleg Tycho) R CrB (Catàleg General d'Estrelles Variables) YZ 28 7350 (YZ) PLX 3581.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) ASAS J154834+2809.4 (All Sky Automated Survey) uvby98 100141527 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ) Gaia DR1 1224565819711854208 (Gaia DR1) WEB 13113 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue) Gaia DR2 1224565824009017600 (Gaia Data Release 2) AAVSO 1544+28A (AAVSO) AG+28 1513 (AGK3U) TIC 284759010 (TESS Input Catalog) Gaia DR3 1224565824009709312 (Gaia DR3)

R de la Corona Boreal (R Coronae Borealis) és un estel supergegant groc en la constel·lació de la Corona Boreal, prototip d'un tipus d'estels variables anomenats variables R Coronae Borealis.^[7] La pròpia R Coronae Borealis és un estel de qui la magnitud aparent normal és +5,89, però en cicles que van des de diversos mesos a molts anys, la seva lluentor s'atenua fins a magnitud 14. Per això se l'ha anomenat «Estel minvant» o «Nova reversible».

Característiques

R Coronae Borealis és unes 10.000 vegades més lluminós que el Sol —aquesta xifra és només aproximada, ja que no es coneix amb exactitud la distància a la qual es troba— i té una temperatura superficial de 5000 - 5500 K. El seu radi és unes 100 vegades més gran que el radi solar però la seva massa és de només 0,8 masses solars.

L'espectre de R Coronae Borealis revela només traces d'hidrogen, la qual cosa du a pensar que les seves actuals capes externes estan formades fonamentalment d'heli i que l'estel va expulsar la seva capa externa d'hidrogen originària fa temps. Recolza aquesta idea el fet que R Coronae Borealis sigui especialment rica en carboni, element resultant de la fusió nuclear de l'heli. La seva elevada lluminositat condueix a una acusada pèrdua de massa, unes 100.000 vegades superior a l'experimentada pel Sol a causa del vent solar.

Variabilitat

La variabilitat de R Coronae Borealis va ser descoberta fa poc més de 200 anys per l'astrònom Edward Pigott. Es creu que el peculiar comportament de R Coronae Borealis es deu a l'acumulació de pols de carboni en l'atmosfera de l'estel. La sobtada caiguda en la lluminositat pot ser produïda per la ràpida condensació de pols, que fa que una gran quantitat de llum no pugui sortir. En determinats moments estaríem observant no l'estel en si sinó l'embolcall de pols interna que l'envolta, la temperatura de la qual és lleugerament inferior a 900 K; aquest embolcall comença a uns 100 radis estel·lars i té aproximadament 25 anys llum de diàmetre. La tornada gradual a la lluentor normal seria el resultat de la dispersió d'aquesta pols per la pressió de radiació.

Origen dels estels R Coronae Borealis

Existeixen dues teories diferents per explicar l'origen d'aquesta classe d'estels. La primera d'elles sosté que durant l'evolució cap a una nana blanca ordinària, en el profund interior estel·lar es produeix una violenta fusió d'heli que expandeix les capes externes a proporcions de supergegant. La segona teoria afirma que aquests estels són el resultat de la fusió de dues nanes blanques d'un sistema binari. Ambdues teories impliquen l'expansió de nanes blanques a la fase de supergegant. Es pensa que en la vida d'un estel aquesta etapa és molt curta, de l'ordre de 1000 anys, ja que són molt pocs els estels d'aquest tipus que es coneixen.

Vegeu també

• variable R Coronae Borealis
• Llista d'estels variables
• RY Sagittarii, estel variable de la mateixa classe

Referències

Enllaços externs

• «R Coronae Borealis». AAVSO. [Consulta: 12 desembre 2020].

• «R Coronae Borealis» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 12 desembre 2020].

• R Coronae Borealis (SEDS)
• R Coronae Borealis star.
• http://www.daviddarling.info/encyclopedia/R/R_Coronae_Borealis_star.html The Internet Encyclopedia of Science]