Mourita

Mourita
Fórmula química	UMo₅O₁₂(OH)10
Epònim	urani i molibdè
Localitat tipus	dipòsit Mo-U de Kyzylsai, Serralada Chu-Ili, Moiynkum, Regió de Jambyl, Kazakhstan
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.FL.80
Nickel-Strunz 9a ed.	4.FL.80
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/F.02
Dana	5.9.4.1
Heys	27.3.6
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 24,42 Å; b = 7,18 Å; c = 9,89 Å; β = 102,17°
Color	violat
Exfoliació	molt bona - {100}
Duresa	3
Lluïssor	adamantina
Color de la ratlla	blau-violeta
Densitat	3,78 a 4,12 g/cm3 (mesurada); 4,22 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial
Índex de refracció	nα = 1,790
Birefringència	δ = 1,790
Pleocroisme	visible
Dispersió òptica	r > v perceptible
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1967 s.p.
Símbol	Mou
Referències	[1]

La mourita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom per la composició, que conté molibdè i urani.

Característiques

La mourita és un hidròxid de fórmula química UMo₅O₁₂(OH)₁₀. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1962. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mourita pertany a «04.FL: Hidròxids (sense V o U), amb H2O+-(OH); làmines d'octaedres que comparetixen angles» juntament amb els següents minerals: trebeurdenita, woodallita, iowaïta, jamborita, meixnerita, fougerita, hidrocalumita, kuzelita, aurorita, calcofanita, ernienickelita, jianshuiïta, woodruffita, asbolana, buserita, rancieïta, takanelita, birnessita, cianciul·liïta, jensenita, leisingita, akdalaïta, cafetita i deloryita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al dipòsit de molibdè i urani de Kyzylsai, a la serralada Chu-Ili (Regió de Jambyl, Kazakhstan). També ha estat descrita a les prospeccions de Tordilla Hill, al comtat de Karnes (Texas, Estats Units). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències