Milorad Pavić (escriptor)
 | Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Nom original | (sr) Милорад Павић |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 15 octubre 1929 Belgrad (Sèrbia) |
| Mort | 30 novembre 2009 (80 anys) Belgrad (Sèrbia) |
| Causa de mort | Causes naturals (Infart de miocardi i cardioplegia ) |
| Sepultura | Nou cementiri de Belgrad |
| Dades personals | |
| Formació | Facultat de Filosofia de la Universitat de Belgrad - ciència de la literatura (1949–1953) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Literatura, història de la literatura i traducció del rus |
| Ocupació | lingüista, crític literari, escriptor de ciència-ficció, escriptor, prosista, professor d'universitat, poeta, dramaturg, historiador, traductor, historiador de la literatura |
| Activitat | 1967 – |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Jasmina Mihajlović (en)  (–2009) |
Premis
| |
| Lloc web | khazars.com |
    | |
Milorad Pavić (ciríl·lic serbi: Милорад Павић) (Belgrad, 15 d'octubre de 1929 - 30 de novembre de 2009) va ser un escriptor i professor de literatura sèrbia. La seua obra més destacada internacionalment és Diccionari khàzar, considerada un exponent de la literatura postmoderna[1][2] i la narrativa hipertextual. Aquesta obra, així com L'últim amor a Constantinoble, té la particularitat d'estar escrita en dues versions, una de masculina i altra de femenina.
Va ser proposat per al Premi Nobel de Literatura per experts d'Europa, Estats Units i Brasil. Va ser membre de l'Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts des de 1991.
Llibres en català
- Diccionari khàzar, Barcelona: Columna Edicions, 1989, 2002. Traducció de Jadranka Vrsalović Carević i Francesc Prat Garriga.[3] Hi les dues versions: una de "femenina"[4] i l'altra de "masculina".[5][6]
Referències
- ↑ Škrabec, Simona. «La guerra als ulls dels escriptors». Caràcters p. 8. Publicacions de la Universitat de València.
- ↑ Frisach, Montse. «Conversa amb Milorad Pavic. Entre la discreció i la bonhomia». Avui, 10-02-1990.
- ↑ Prat, Cesc. «Francesc Prat Garriga, el nebot valencià de Francesc Garriga». Núvol. El digital de cultura, 27-02-2015. [Consulta: 3 desembre 2023].
- ↑ «Covers of the Dictionary of the Khazars» (en anglès). Khazars.com, 25-08-2014. [Consulta: 3 desembre 2023].
- ↑ Llibreria La Central. Diccionari khàzar (masculí). ISBN 978-84-7809-099-0.
- ↑ «Diccionari khàzar (versions)». Llibres.cat | Llibreria online en català | La Impossible Llibreters Barcelona. [Consulta: 3 desembre 2023].
