Michelangelo Ricci

Infotaula de personaMichelangelo Ricci

Bust per Domenico Guidi (1619-1682) conservat a l'església-convent de Sant Pasquale (Roma) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 gener 1619 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort12 maig 1682 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Cardenal
1r setembre 1681 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMatemàtiques
Influències
Evangelista Torricelli
Influències en

Michelangelo Ricci va ser un cardenal i matemàtic italià, del segle xviii.

Vida

Ricci era fill d'una família humil que es va esforçar a donar la millor educació possible als seus fills. Va sofrir atacs epilèptics des d'infant, el que no li va permetre ordenar-se sacerdot, com segurament eren les seves intencions.

Va estudiar matemàtiques amb Benedetto Castelli, coincidint amb Torricelli, del qui esdevindria gran amic.

Els seus estudis de teologia i lleis li van permetre treballar en la burocràcia vaticana sota tres papes successius: Alexandre VII, Climent IX i Innocenci XI. Aquest últim el va nomenar cardenal el 1681. En concret va ser secretari de la Sagrada Congregació de les Indulgències i les relíquies i consultor de la Sagrada Congregació de la Romana i Universal Inquisició.

El 1668, juntament amb Giovanni Giusto Ciampini i Francesco Nazari, va ser fundador de Giornale de' letterati.[1] També va ser corresponsal a Roma de la florentina Accademia del Cimento.

Obra

Geometrica exercitatio, 1666

Només va publicar una petita obra (19 pàgines) titulada Exercitatio geometrica, De maximis et minimis (Roma, 1666).[2] Aquesta, però, va tenir molta difusió i va ser reimpresa a Anglaterra per Nicolaus Mercator el 1668 com un apèndix del seu tractat Logarithmo-technica. L'article tracta de dos temes:

  1. Trobar el màxim del producte x m ( a − x ) n {\displaystyle x^{m}(a-x)^{n}} , essent m {\displaystyle m} i n {\displaystyle n} nombres naturals.
  2. Aplicar aquests resultats a la determinació de les tangents a les paràboles y m = k x n {\displaystyle y^{m}=kx^{n}} .

Les demás contribucions matemàtiques de Ricci es troben en la seva correspondència (que no ha estat estudiada en profunditat) i inclouen estudis sobre l'espiral geomètrica (correspondència amb Torricelli 1644), sobre una família de corbes més generals que les cicloides ordinàries (1674), el tractament i càlcul de les tangents (1668).

Les seves habilitats en àlgebra el van fer molt conegut en el seu temps i molts científics contemporanis li escrivien demanant la seva opinió sobre els més diversos temes matemàtics.

Referències

  1. ↑ Dooley, pàgina 581.
  2. ↑ Veure l'article de Hofmann

Bibliografia

  • Dooley, Brendan Maurice (ed.). Italy in the Baroque: Selected Readings (en (anglès)). New York: Garland Publishing, 1995. ISBN 0-8153-1218-0. 
  • Hofmann, Jos E. «Uber die Exercitatio geometrica des M. A. Ricci» (en (alemany)). Centaurus, Vol. 9, Num. 3, 1964, pàg. 139-193. DOI: 10.1111/j.1600-0498.1964.tb00443.x. ISSN: 1600-0498.
  • Tenca, Luigi «Michel Angelo Ricci» (en (italià)). Atti e Memorie dell'Accademia Patavina di Scienze Lettere ed Arti, Vol. 68, 1955-56, pàg. 142-158. ISSN: 0032-1400.

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Michelangelo Ricci» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Campedelli, Luigi. «Ricci, Michelangelo»., Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. (Consultat 26 d'abril de 2014).
  • «Ricci, Michelangelo»., The Galileo Project, Richard Westfall.
Registres d'autoritat