Màrius Quintana i Creus

Infotaula de personaMàrius Quintana i Creus

Font de la Plaça Harry Walker (1999), Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementMàrius Quintana i Creus
1956 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formació professionalETSAB
FormacióEscola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte, dissenyador Modifica el valor a Wikidata

Màrius Quintana i Creus (Barcelona, 1956) és un arquitecte català.

Biografia

Va estudiar a l'ETSAB on es va titular el 1979. El 1992 va establir el seu propi estudi, en el que va desenvolupar la seva tasca en terrenys com l'arquitectura, l'urbanisme, l'interiorisme i el disseny. Ha portat a terme nombrosos projectes de mobiliari urbà per l'Ajuntament de Barcelona i altres municipis de l'entorn, així com per la Generalitat de Catalunya. També ha treballat a Andorra i diverses localitats del sud de França, com Carcassona, Albi i Caors. Des del 1999 és conservador del Pavelló Mies van der Rohe de Barcelona.[1]

Quintana ha sigut professor de disseny de mobiliari urbà a l'Escola Elisava (1988-1997), professor d'urbanística a l'ETSAB (1992-1993), professor de Projectes a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (1993-1996) i a l'ETSAB (1996). Entre 1982 i 1988 va ser arquitecte del Servei de Projectes Urbans de l'Ajuntament de Barcelona, i entre 1988 i 1992 cap del Servei d'Elements Urbans de la mateixa institució.[2]

Obres

  • Parc de Joan Miró, Barcelona (1983), amb Antoni Solanas i Beth Galí.
  • Eix de l'Avinguda Gaudí, Barcelona (1985), en el que va projectar un passeig central per vianants, on es van instal·lar sis fanals de Pere Falqués que havien estat anteriorment a la plaça del Cinc d'Oros, originàries de 1909; també va dissenyar la font que tanca el passeig, davant l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
  • Fossar de la Pedrera, Barcelona (1985), amb Beth Galí i Pere Casajoana.
  • Biblioteca Joan Miró, Barcelona (1990), con Antoni Solanas, Beth Galí i Andreu Arriola.
  • Casa Sala (1990).
  • Avinguda de la Catedral, Barcelona (1991), amb Montserrat Periel.
  • Remodelació de la Rambla i la plaça de Santa Anna de Mataró (1993).
  • Casa Escofet (1997).
  • Rambla de Badalona (1997).
  • Font de la Harry Walker, Barcelona (1999).
  • Reforma de la Plaça de Sarrià, Barcelona (2002).
  • Biblioteques Ernest Lluch de Vilassar de Mar i del Districte 6 de Terrassa (2002).
  • Biblioteca Central de Rubí Mestre Martí Tauler (2006-2009).
  • Urbanització de l'Avinguda Doctor Fleming i del Saló de Ponent a Viladecans (2009).
  • IES Bruguers de Gavà (2010-2011).
  • Casal de la gent gran d'Olot (2010-2011).

Referències

  1. ↑ Lecea et al., 2009, p. 537.
  2. ↑ «Màrius Quintana». [Consulta: 27 març 2014].

Bibliografia

  • Lecea, Ignasi de; Fabre, Jaume; Grandas, Carme; Huertas, Josep M.; Sobrequés, Jaume; Remesar, Antoni Art públic de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Àmbit Serveis Editorials, 2009. ISBN 978-84-96645-08-0. 


Registres d'autoritat