Kôhî jikô

Infotaula de pel·lículaKôhî jikô
珈琲時光 Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióHou Hsiao Hsien Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Yō Hitoto (en) Tradueix
Tadanobu Asano
Masato Hagiwara (en) Tradueix
Kimiko Yo (en) Tradueix
Nenji Kobayashi Modifica el valor a Wikidata
GuióHou Hsiao Hsien Modifica el valor a Wikidata
MúsicaYōsui Inoue (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FotografiaMark Lee Ping Bin Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorShochiku i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenJapó Modifica el valor a Wikidata
Estrena2004 Modifica el valor a Wikidata
Durada103 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originaljaponès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióTòquio Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0412596 Filmaffinity: 535813 Allocine: 57412 Rottentomatoes: m/cafe_lumiere Letterboxd: cafe-lumiere Allmovie: v314873 TCM: 620726 Metacritic: movie/cafe-lumiere TV.com: movies/cafe-lumiere TMDB.org: 52512 Modifica el valor a Wikidata

Kōhī Jikō (珈琲時光, Kōhī Jikō?), comercialitzada internacionalment com a Café Lumiere, és una pel·lícula dramàtica japonesa de 2003 dirigida pel director taiwanès Hou Hsiao-hsien. La pel·lícula és un homenatge al director de referència de Hsiao-hsien, Yasujirō Ozu. Va ser presentada en el festival commemoratiu del centenari del naixement d'Ozu i va ser nominada al Lleó d'Or a la 61a Mostra Internacional de Cinema de Venècia.[1]

Argument

La història gira al voltant de Yoko Inoue, una jove japonesa que investiga sobre el compositor taiwanès Jiang Wen-Ye, el treball del qual apareix en la banda sonora. L'esposa i filla japoneses del difunt compositor també fan aparicions com elles mateixes.

Repartiment

  • Yo Hitoto - Yoko Inoue (井上 陽子 Inoue Yōko)
  • Tadanobu Asano - Hajime Takeuchi (竹内 肇 Takeuchi Hajime)
  • Masato Hagiwara - Seiji
  • Kimiko Yo - madrastra de Yoko
  • Nenji Kobayashi - padre de Yoko

Recepció

Kôhî jikô es va situar al 98 de les millors pel·lícules de la Slant Magazine dels anys 2000..[2]

El 2019, el director Steve McQueen la va nomenar com la millor pel·lícula del segle XXI, descrivint-la com "[una] pel·lícula que passa sense que ho sàpigues."[3]

Referències

  1. ↑ «61st Venice Film Festival». labiennale.org. Arxivat de l'original el 22 agost 2004. [Consulta: 4 juny 2018].
  2. ↑ «Best of the Aughts: Film». Slant Magazine. [Consulta: 10 febrer 2010].
  3. ↑ «The directors' cut: film-makers choose the best movies of the century so far», 13-09-2019. [Consulta: 18 setembre 2019].

Enllaços externs

  • Tràiler de la pel·lícula a YouTube