Josep Maria de Casacuberta i Roger

Infotaula de personaJosep Maria de Casacuberta i Roger
Biografia
Naixement4 octubre 1897 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort24 febrer 1985 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Poblenou (Barcelona) : Dep. I, illa 1, nínxol preferent 109, corresponent a "Cayetano Roger y Aymerich" 
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perFundador d'Editorial Barcino
Activitat
OcupacióFilòleg i editor
Membre de
Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (1958–) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Josep Maria de Casacuberta i Roger (Barcelona, 4 d'octubre de 1897 - íd., 24 de febrer de 1985) fou un filòleg i editor català.

Biografia

Va néixer el 4 d'octubre de 1897 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, especialitzant-se posteriorment en la literatura catalana. Es va casar l'any 1928 amb Dolors Hostalrich Fa, bibliotecària i traductora.

Des de la seva joventut, es va vincular a cercles catalanistes i excursionistes, on es va relacionar amb Pompeu Fabra i Lluís Nicolau d'Olwer fins a l'exili d'ambdós, en acabar la Guerra Civil. Solia fer excursions també amb Joan Coromines i Teresa Rovira, entre altres.[1]

Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 1981 fou guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes concedit per Òmnium Cultural i amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya.

Obra literària

L'any 1922 va esdevenir director de l'Oficina de Toponímia i Onomàstica de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, càrrec que ocupà fins al 1925. En col·laboració amb Joan Coromines va realitzar diversos estudis sobre el Català nord-occidental, centrant-se especialment en el ribagorçà, el pallarès i el parlar fragatí, i de forma individual realitzà valuoses investigacions sobre la Renaixença catalana.

Com a editor l'any 1924 fundà l'Editorial Barcino, amb la qual va publicar "Lo somni", de Bernat Metge, iniciant així la col·lecció "Els Nostres Clàssics", col·lecció especialitzada en textos medievals. En la seva tasca editorial, va ser cabdal la col·laboració de la seva dona, Dolors Hostalrich Fa.[2]

Fons personal

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté documentació generada i rebuda per Josep Maria Casacuberta i Roger, principalment relacionada amb la seva activitat professional com a filòleg i editor. Destaca especialment la correspondència, el material de treball, les publicacions periòdiques, els fullets, els opuscles i els reculls de premsa. El fons també inclou una col·lecció de monografies de temàtica cultural i altres publicacions aplegades pel productor del fons.[3]

Part del fons personal, sobretot la documentació relacionada amb els seus estudis verdaguerians, es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Referències

  1. Manent, Albert. «Josep Maria de Casacuberta i l'Editorial Barcino». A: Homenatge a Josep Maria de Casacuberta. Badalona: Abadia de Montserrat, 1980, p. 13. 
  2. Duarte i Montserrat, Carles «L'Editorial Barcino: un projecte editorial, una idea de país». Estudis Romànics (Institut d'Estudis Catalans), 2009, p. 343-349.
  3. «JM Casacuberta». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juliol 2013].

Bibliografia

  • Ripoll Doménech, Faust. Editorial Afers. Josep M. de Casacuberta: La construcció de la nació catalana, 2017. ISBN 9788416260416. 
  • AA.DD.. Abadia de Montserrat. Homenatge a Josep Maria de Casacuberta, 1980. ISBN 8472024105. 
  • Duarte i Montserrat, Carles «L'Editorial Barcino: Un projecte editorial, una idea de país». Estudis Romànics [Barcelona], 31, 2009, pàg. 343-349.
  • AA.DD.. Institut d'Estudis Catalans. Josep M. de Casacuberta i Roger: Sessió en memòria, Sala Pere i Joan Coromines, 25 de gener de 2011, 2011. ISBN 9788499650951. 

Enllaços externs

  • Fons Josep Maria de Casacuberta i Roger a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
  • Josep Maria de Casacuberta a l'Institut d'Estudis Catalans Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine.
  • Fons Josep Maria de Casacuberta a la Biblioteca de Catalunya.
  • Vegeu aquesta plantilla
1969: Jordi Rubió  · 1970: Pere Quart  · 1971: Francesc de Borja Moll  · 1972: Salvador Espriu  · 1973: JV Foix  · 1974: Manuel Sanchis  · 1975: Joan Fuster  · 1976: Pau Vila  · 1977: Miquel Tarradell  · 1978: Vicent Andrés i Estellés  · 1979: Manuel de Pedrolo  · 1980: Mercè Rodoreda  · 1981: Josep M. de Casacuberta  · 1982: Josep M. Llompart  · 1983: Ramon Aramon  · 1984: Joan Coromines  · 1985: Marià Manent  · 1986: Pere Calders  · 1987: Enric Valor  · 1988: Xavier Benguerel  · 1989: Marià Villangómez  · 1990: Miquel Batllori  · 1991: Miquel Martí i Pol  · 1992: Joan Triadú  · 1993: Tomàs Garcés  · 1994: Jordi Sarsanedas  · 1995: Jordi Pere Cerdà  · 1996: Josep Benet  · 1997: Avel·lí Artís-Gener  · 1998: Joaquim Molas  · 1999: Josep Palau  · 2000: Josep Vallverdú  · 2001: Teresa Pàmies  · 2002: Josep M. Espinàs  · 2003: Antoni Ma. Badia  · 2004: Joan Francesc Mira  · 2005: Feliu Formosa  · 2006: Josep Termes  · 2007: Baltasar Porcel  · 2008: Montserrat Abelló  · 2009: Joan Solà  · 2010: Jaume Cabré  · 2011: Albert Manent  · 2012: Josep Massot  · 2013: Josep Maria Benet i Jornet  · 2014: Raimon  · 2015: Joan Veny  · 2016: Maria Antònia Oliver  · 2017: Isabel-Clara Simó  · 2018: Quim Monzó  · 2019: Marta Pessarrodona  · 2020: Enric Casasses  · 2021: Maria Barbal  · 2022: Antònia Vicens  · 2023: Josep Piera  · 2024: Albert Jané
  • Vegeu aquesta plantilla
1977: Josep Trueta  · 1978: Ventura Gassol, Institut d'Estudis Catalans  · 1979: Josep M. de Casacuberta, Obra Cultural Balear  · 1980: Andreu Alfaro, Abadia de Montserrat  · 1981: Joan Coromines, Centre Excursionista de Catalunya  · 1982: Joan Triadú, Centre de Lectura de Reus  · 1983: Oriol Martorell, Acció Cultural del País Valencià  · 1984: Miquel Coll, Orfeó Lleidatà  · 1985: Josep Benet, Teatre Lliure  · 1987: Raimon, La Bressola  · 1988: Pilar Malla, Serra d'Or  · 1989: Eliseu Climent, Federació Catalana d'Escoltisme  · 1990: Ramon Folch, Orfeó Català  · 1991: Joan Fuster, Arrels  · 1992: Enric Casassas, Òmnium Cultural  · 1993: Pere Casaldàliga, Universitat Catalana d'Estiu  · 1994: Joan Ainaud, Josep M. Ainaud, Comunitat cistercenca de Santa Maria de Vallbona de les Monges  · 1995: Antoni M. Badia, Dagoll Dagom  · 1996: Josep Laporte, El Temps  · 1997: Francesc Candel, Escola Valenciana  · 1998: Josep Amat, Col·lecció Clàssics del Cristianisme  · 1999: Ramon Sugranyes, Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona  · 2000: Jordi Savall, Festival Internacional de Música de Cantonigròs  · 2001: Universitat de València  · 2002: VilaWeb  · 2003: Josep Maria Àlvarez  · 2004: Antoni Bassas  · 2005: Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya  · 2006: Carme Ruscalleda  · 2007: Federació Llull  · 2008: Joan Font  · 2009: Fundació Joan Maragall Cristianisme i Cultura  · 2010: Fundació puntCat  · 2011: Isona Passola i Vidal  · 2012: Joan Massagué i Solé  · 2013: Paul Preston
  • Vegeu aquesta plantilla
1981  · 1982  · 1983  · 1984  · 1985  · 1986  · 1987  · 1988  · 1989  · 1990  · 1991  · 1992  · 1993  · 1994  · 1995  · 1996  · 1997  · 1998  · 1999  · 2000 · 2001
2002  · 2003  · 2004  · 2005  · 2006  · 2007  · 2008  · 2009  · 2010  · 2011  · 2012  · 2013  · 2014  · 2015  · 2016  · 2017  · 2018  · 2019  · 2020  · 2021  · 2022  · 2023
Registres d'autoritat
Bases d'informació
  • DLC (1)
  • GEC (1)