Jaume Cruells i Sallarès
  | |||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 1863 Sabadell (Vallès Occidental) | ||||||||||||
| Mort | 1920 (56/57 anys) Barcelona | ||||||||||||
| |||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||
| Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||
| Ocupació | Advocat | ||||||||||||
| Partit | UFNR | ||||||||||||
Jaume Cruells i Sallarès (Sabadell, 1863 - Barcelona, 1920) fou un advocat i polític català, diputat a Corts per Sabadell durant la Restauració borbònica.
Biografia
Fou un dels membres més destacats del Centre Nacionalista Republicà a Sabadell i col·laborà en la Diputació de Barcelona amb Enric Prat de la Riba, per iniciativa del qual en fou elegit vicepresident el 1907. Fou un dels primers a emprar el català com a llengua a les sessions de la Diputació[1] Fou un dels republicans impulsors de la Solidaritat Catalana, amb la que fou elegit diputat per Sabadell a les eleccions generals espanyoles de 1907 en substitució de Francesc Pi i Arsuaga. Fou novament elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1910 en substitució de Josep Griera i Dulcet.
Notes
- ↑ Joan Ventosa i Calvell El moment actual de Catalunya a La Veu de Catalunya 24 de juliol de 1923
Enllaços externs
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
- «Jaume Cruells i Sallarès». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Pau Turull i Comadran (1891) · Francesc Pi i Margall (1893) · Timoteo Bustillo López (1896-1901) · Francesc Pi i Arsuaga (1903-1907) · Josep Griera i Dulcet/Jaume Cruells i Sallarès (1910) · Enric Turull i Comadran (1914) · Joan Salas i Anton (1916) · Francesc Llonch i Cañameras (1918) · Francesc Layret i Foix (1919) · Lluís Companys i Jover (1920-1923) |  | |
