Harry Pitt
| Biografia | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | (en) Harry Raymond Pitt  3 juny 1914 Greets Green (Anglaterra) | ||||
| Mort | 8 octubre 2005 (91 anys) Ednaston (Anglaterra) | ||||
| |||||
| Dades personals | |||||
| Formació | Universitat de Cambridge (1936–1939) Peterhouse (1932–1935) King Edward VI College (1924–1932) | ||||
| Tesi acadèmica | General Tauberian Theorems (1938 ) | ||||
| Director de tesi | Godfrey Harold Hardy i David Widder | ||||
| Activitat | |||||
| Camp de treball | Teoria de la probabilitat i anàlisi real | ||||
| Ocupació | matemàtic | ||||
| Ocupador | Universitat de Reading (1964–1978) Universitat de Nottingham (1950–1964) Universitat Queen's de Belfast (1945–1950) Ministeri de l'Aire britànic (1942–1945) Universitat d'Aberdeen (1939–1942) | ||||
| Membre de | Royal Society | ||||
| Obra | |||||
| Estudiant doctoral | Clive Granger i Edwin Kerr | ||||
| Família | |||||
| Cònjuge | Clemency Catherine Jacoby | ||||
| Pares | Harry Pitt i Florence Harriet Draper | ||||
Premis
| |||||
Harry Pitt (Greets Green, 3 de juny de 1914 - Ednaston, 8 d'octubre de 2005) va ser un matemàtic anglès.
Pitt va ser escolaritzat a diferents escoles dels voltants de Birmingham.[1] Va obtenir una beca per a fer els estudis de grau al Peterhouse de la universitat de Cambridge (1932-1935) on va continuar la seva recerca fins al 1939, fent una estança (1937-38) a la universitat Harvard.[2] Des de 1939 fins a 1942 va ser professor a la universitat d'Aberdeen i el 1942, amb la Segona Guerra Mundial, va començar a treballar pel Ministeri de l'Aire fins que es va acabar la guerra.[3] El 1945, acabada la guerra, va ser nomenat professor de la universitat Queen's de Belfast i el 1950 va passar a la universitat de Nottingham.[4] El 1964 va deixar la recerca acadèmica per a pasar a l'administració acadèmica en ser nomenat vicecanceller (càrrec semblant al de Rector) de la universitat de Reading,[5] càrrec en el qual es va retirar el 1979.
Abans de deixar la recerca, havia publicat una trentena d'articles científics,[6] la major part de ells sobre teoremes tauberians,[7] però també en els camps de l'anàlisi matemàtica[8] i de la teoria de la probabilitat.[9] El seu llibre Tauberian Theorems (1958) es va convertir en un clàssic en la matèria durant molts anys.[10]
Referències
- ↑ Bingham i Hayman, 2008, p. 260.
- ↑ Sewell, 2006, p. 2.
- ↑ Wright, 2005, p. 8.
- ↑ Bingham i Hayman, 2008, p. 261.
- ↑ Bingham, 2013, p. 905.
- ↑ Bingham i Hayman, 2008, p. 274.
- ↑ Bingham i Hayman, 2008, p. 263.
- ↑ Bingham i Hayman, 2008, p. 268.
- ↑ Bingham i Hayman, 2008, p. 269.
- ↑ Bingham i Hayman, 2008, p. 270-271.
Bibliografia
- Bingham, N.H.; Hayman, W.K. «Sir Harry Raymond Pitt. 3 June 1914 - 8 October 2005» (en anglès). Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, Vol. 54, 2008, pàg. 257-274. DOI: 10.1098/rsbm.2008.0008. ISSN: 0080-4606.
- Bingham, N.H.. «Pitt, Sir Harry Raymond». A: Lawrence Goldman (ed.). Oxford Dictionary of National Biography 2005-2008 (en anglès). Oxford University Press, 2013, p. 905. ISBN 978-0-19-967154-0.
- Wright, J.D.M. «Sir Harry Raymond Pitt» (en anglès). London Mathematical Society Newsletter, Num. 343, 2005, pàg. 8. ISSN: 2516-3841.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Harry Pitt» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Sewell, Michael. «Tribute to Sir Harry Raymond Pitt, F.R.S.». University of Reading, 2006. [Consulta: 14 juliol 2022]. (anglès)
