Felipe Augusto de Saint-Marcq
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 juny 1762  Taintignies (Bèlgica) |
| Mort | 1831 (68/69 anys) Madrid |
| Causa de mort | Causes naturals (Còlera ) |
 Capità general d'Aragó | |
| març 1826 – setembre 1830 ← Rafael Sempere Esclápez – Manuel de Llauder i de Camín → | |
 Capità general de València | |
| 20 juny 1823 – 4 juliol 1824 ← Antonio Garcés de Marcilla y Llorens – Lluís-Alexandre de Bassecourt i Dupire → | |
| Capità general de Galícia | |
| 1814 – 1818 ← Francisco Javier Venegas de Saavedra y Rodríguez de Arenzana – Nicolás de Llano Ponte y Oviedo del Portal → | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Rang militar | tinent general |
| Conflicte | Guerra del Francès, Guerres Napoleòniques, els setges de Saragossa, setge de Saragossa de 1808 i setge de Saragossa de 1809 |
Premis
| |
Felipe Augusto de Saint-Marcq y D'Ostrel (o Saint-March) (Taintegnies, Bèlgica, 1762-Madrid, 1831) va ser un militar d'origen belga al servei d'Espanya durant la Guerra de la Independència espanyola.
Carrera
Va entrar en el servei d'Espanya als 14 anys, en el regiment de guàrdia valona, va participar en el setge de Gibraltar, en la Guerra Gran i en la guerra de les Taronges. En 1795 assolí el grau de capità. Quan va esclatar la guerra del francès i els francesos es van apoderar de Madrid, Saint-Marcq va aconseguir fugir. Es va traslladar a València, on va obligar al general francès Moncey a aixecar el setge de la ciutat. Com a premi per aquesta acció va ser ascendit a mariscal de camp.
Amb motiu del primer setge de Saragossa, va aconseguir reunir uns cinc o sis mil homes, amb els quals va contribuir al fet que els francesos de Charles Lefebvre-Desnouettes aixequessin el camp.[1] Es va quedar a les ordres de Palafox i va participar activament en la defensa de la ciutat durant el segon lloc, sent premiat amb els galons de tinent general (1809). Quan la plaça va capitular, va ser fet presoner i conduït a Nancy, on va romandre fins a 1814. Quan Ferran VII d'Espanya va tornar, ell ja alliberat, va poder retornar a Espanya. Va ser, successivament, capità general de Galícia,[2] de València i d'Aragó, fins a 1830. Va morir víctima d'una epidèmia de còlera a Madrid.[3]
