Carlo Rubbia
(2012) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 31 març 1934 (90 anys) Gorizia (Regne d'Itàlia) |
Senador vitalici d'Itàlia | |
30 agost 2013 – cap valor (cap valor) Nomenat per: Giorgio Napolitano | |
Director general del CERN Organització Europea per a la Recerca Nuclear | |
1989 – 1993 ← Herwig Schopper – Christopher Llewellyn Smith → | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Colúmbia Universitat de Pisa Scuola Normale Superiore de Pisa |
Activitat | |
Camp de treball | Física de partícules |
Lloc de treball | Roma |
Ocupació | físic, enginyer |
Ocupador | Universitat Harvard Universitat de Pavia |
Partit | independent |
Membre de | Acadèmia de Ciències i Arts de Croàcia (1992–) Academia Europaea (1992–) Acadèmia Polonesa de les Ciències (1991–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1987, 1987–) Acadèmia Pontificia de les Ciències (1985–) Royal Society (1984–) Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL (1984–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (1975–) Acadèmia de Ciències d'Hongria Accademia Nazionale dei Lincei Acadèmia Europea de Ciències Acadèmia Austríaca de Ciències Acadèmia de Ciències de Rússia Istituto Veneto di Scienze, Lettere ed Arti |
Premis
|
Carlo Rubbia (Gorizia, Itàlia, 1934) és un físic i professor universitari italià guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1984.
Biografia
Va néixer el 31 de març de 1934 a la ciutat italiana de Gorizia, situada a la regió italiana de Friül-Venècia Júlia. El 1957, es llicencià en física a l'Escola Normal Superior de Pisa; l'any següent, ingressà a la Universitat de Colúmbia com a investigador i on es familiaritzà amb l'accelerador de partícules.
Entre 1971 i el 1988, es dedicà a la docència de física a la Universitat Harvard, i posteriorment fou director del CERN entre els anys 1989 i 1993. Actualment és professor de física a la Universitat de Pavia.
Recerca científica
El 1960 entrà a formar part del CERN a Ginebra, on continuà els seus treballs de recerca sobre les partícules elementals. El 1976, fou el promotor de modificar el sincrotó del CERN per introduir el bombardeig conjunt de protons i antiprotons, cosa que esdevingué una realitat l'any 1981. La realització d'experiments amb aquesta nova tècnica dugué Rubbia, amb la col·laboració de Simon van der Meer, a l'experiment anomenat UA1, que comportà el descobriment d'una nova partícula, anomenada bosó W. Posteriorment, ambdós científics realitzaren l'experiment UA2, amb el qual es descobrí el bosó Z.
L'any 1984 fou guardonat, al costat de van der Meer, amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs que han permès descobrir el Bosó W i Z.
Rubbia inventà el concepte per a un nou tipus de reactor nuclear, el qual anomenà amplificador d'energia. Aquest concepte de disseny intrínsecament segur combina un accelerador de partícules amb un reactor nuclear subcrític que pugui fer ús del tori com a combustible, i ocasiona una reacció de fusió, les deixalles produïdes del qual esdevenen actives durant un període més curt de temps que les produïdes pels reactors convencionals.
Vegeu també
Enllaços externs
- «Carlo Rubbia» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.