Bossa (bolet)
Clavariadelphus pistillaris  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Gomphales | ||||||||
| Família | Clavariadelphaceae | ||||||||
| Gènere | Clavariadelphus | ||||||||
| Espècie | Clavariadelphus pistillaris Donk, 1933 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Clavaria pistillaris | ||||||||
La bossa[1] (Clavariadelphus pistillaris) és un bolet d'estranya fesomia en forma de mà de morter.
Morfologia
Arriba als 15 o 20 cm d'alçària i 5 de gruix, de superfície llisa o bé solcada de dalt a baix, d'un groc net en els exemplars joves, ocraci en els més desenvolupats, amb taques rogenques en els llocs fregats o ferits.
L'himeni recobreix tota la superfície del bolet.
Carn ferma, blanquinosa, s'enfosqueix en contacte amb l'aire, d'olor suau i gust amarg.
Hàbitat
Ix a la tardor, solitari o en grupets, en boscos caducifolis i mixtos.
Comestibilitat
És un bolet comestible de molt baixa qualitat, tant per la textura de la seua carn com pel seu gust amarg. A més, és purgant.
Possibles confusions amb altres espècies
Hi ha una espècie propera, Clavariadelphus truncatus, que se'n diferencia per ser eixamplat i pla a la part superior i pel gust dolcet de la seua carn, cosa que fa que se'l consideri comestible de millor qualitat.
Referències
- ↑ Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
Bibliografia
- Pascual, Ramon; Llimona, Xavier; Nistal, Miquel; Cuello, Pilar i Cuello, Josep: Els bolets. Edicions Intercomarcals, S.A, Col·leccions Temàtiques, volum I, Manresa, 1994. ISBN 84-88545-06-1, plana 62.
Enllaços externs
- Fotografies de bosses en diferents estats de maduresa.
- Fotografia i descripció d'aquest bolet. (italià)
- La bossa a l'Index Fungorum (anglès)
Viccionari
