Atria

Atria
Tipus	font astrofísica de rajos X, font d'infrarojos, estrella de navegació, estrella doble, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV
Tipus espectral (estel)	K2III Ba1[1]
Constel·lació	Triangle Austral
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Radi	92,23 R☉
Magnitud absoluta	−3,68
Magnitud aparent (V)	1,88 (banda V)[2]
Massa	7 M☉
Temperatura efectiva	4.070 K[3]
Paral·laxi	8,35 mas[4]
Moviment propi (declinació)	−31,58 mas/a [4]
Moviment propi (ascensió recta)	17,99 mas/a [4]
Velocitat radial	−3 km/s[5]
Gravetat superficial equatorial	8 cm/s²[6]
Ascensió recta (α)	16h 48m 39.8951s[4]
Declinació (δ)	-70° 58' 20.2374''[4]
Metal·licitat	−0,4[3]
Lluminositat	5.500 lluminositats solars
Catàlegs astronòmics
HD 150798 (Henry Draper Catalogue) HIP 82273 (Catàleg Hipparcos) HR 6217 (Catàleg d'Estrelles Brillants) IRAS 16433-6856 (IRAS) SAO 253700 (Catàleg SAO) 2MASS J16483989-6901398 (2MASS) α TrA (nomenclatura de Bayer) 1RXS J164840.4-690138 (1RXS) CPC 21.1 3219 (Cape Photographic Catalogue) FK5 625 (FK5) GC 22558 (Catàleg General de Boss) GCRV 9640 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) HIC 82273 (Hipparcos Input Catalogue) N30 3745 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30) PLX 3802 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) PLX 3802.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) PPM 362330 (Catàleg d'estrelles PPM) TD1 19468 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1) TYC 9275-3641-1 (Catàleg Tycho) UBV 14160 (UBV) WDS J16487-6902A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington) WEB 13888 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue) TIC 364216056 (TESS Input Catalog) UBV M 21635 (UBV)

Atria (Alfa del Triangle Austral / α Trianguli Australis) és l'estel més brillant de la constel·lació del Triangle Austral, amb una magnitud aparent de +1,91.^[7] El seu nom és una contracció de la seva denominació de Bayer «Alpha Trianguli Australis».

Atria és un gegant taronja de tipus espectral K2II-III amb una incerta temperatura superficial de 3.970 i 4.400 K. A una distància de 415 anys llum del Sistema Solar, té un radi aproximadament 130 vegades més gran que el radi solar. Si estigués en el lloc del Sol la seva superfície quedaria prop de l'òrbita de Venus. En relació amb el seu estat evolutiu, Atria ja ha esgotat l'hidrogen en el seu nucli i està transformant l'heli en carboni i oxigen. Amb una massa d'unes 7 masses solars, té una edat estimada de 45 milions d'anys.^[8]

Encara que sembla un estel solitari, existeixen diversos indicis que apunten cap a un possible company estel·lar. En primer lloc, Atria està classificat com un estel de bari. Hom pensa que aquests estels han estat contaminats amb elements pesants provinents d'un company proper, inicialment més massiu —i que, per tant, va evolucionar abans— i que ara és un nan blanc; aquest company hauria transferit part de la seva matèria a la component que avui veiem. En segon lloc, emet una quantitat important de raigs X, l'origen dels quals pot estar en un company jove de tipus solar.^[8]Encara que durant molt temps no va haver-hi evidència observacional d'aquest company estel·lar, el 2007 el Telescopi espacial Hubble va trobar un objecte tènue a una separació de 0,4 segons d'arc del brillant gegant. Hom pensa que pot ser un nan groc de tipus G0 semblant al Sol.^[9]

Referències