Albert I de Saxònia
 | Per a altres significats, vegeu «Albert I (duc de Saxònia)». |
  | |
| Nom original | (de) Albert von Sachsen |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (de) Friedrich August Albert Anton Ferdinand Joseph Karl Maria Baptist Nepomuk Wilhelm Xaver Georg Fidelis von Sachsen 23 abril 1828 Dresden |
| Mort | 19 juny 1902 (74 anys) Szczodre, Wrocław County (en)  |
| Sepultura | Catedral de Dresden |
| Rei de Saxònia | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Bonn |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Activitat | 1848 – 1902 |
| Carrera militar | |
| Rang militar | Mariscal de Camp |
| Conflicte | Guerra franco-prussiana |
| Altres | |
| Títol | Príncep de Saxònia Duc de Saxònia |
| Família | Wettin |
| Cònjuge | Carola von Sachsen (1853–valor desconegut) |
| Pares | Joan I de Saxònia i Amàlia de Baviera |
| Germans | Jordi I de Saxònia, Margarida de Saxònia, Sofia de Saxònia, Elisabet de Saxònia, Archduchess Anna, Hereditary Grand Duchess of Tuscany, Princesa Sidonie de Saxònia i Princesa Maria Augusta de Saxònia |
Premis
| |
Signatura  | |
 | |
  | |
Albert I de Saxònia (Dresden, 23 d'abril de 1828 - Castell de Sibyllenort, 1902) fou Rei de Saxònia des de l'any 1873 i fins a l'any 1902.
Nascut a Dresden, capital del Regne de Saxònia, essent fill del rei Joan I de Saxònia i de la princesa Amàlia de Baviera. Albert era net per via paterna del príncep Maximilià de Saxònia i de la princesa Carolina de Borbó-Parma mentre que per via materna ho era del rei Maximilià I Josep de Baviera i de la princesa Carolina de Baden.
Albert es casà el dia 18 de juny de 1853 a la Catedral de Dresden amb la princesa Carola de Suècia, filla del príncep Gustau de Suècia i de la princesa Lluïsa Amàlia de Baden. La princesa Carola era neta del rei Gustau IV Adolf de Suècia, últim sobirà suec de la Casa dels Vasa i que fou deposat l'any 1809 del tron de Suècia. Albert i Carola no tingueren fills i a la mort del sobirà saxó la Corona passà en mans del seu germà, el rei Jordi I de Saxònia.
L'educació que rebé el príncep Albert fou l'habitual entre els prínceps alemanys del moment; és a dir, una barreja entre una ampla formació militar i l'assistència a la Universitat de Bonn, àmpliament reconeguda entre els cercles de la reialesa alemanya del segle xix.
La primera experiència en el camp de batalla del príncep i després rei saxó fou l'any 1849 durant la guerra dels ducats contra Dinamarca en la qual serví com a capità de l'exèrcit del regne de Saxònia.
Amb l'esclat, l'any 1866, de la Guerra Austroprussiana, el príncep hereu dirigí les forces saxones contra Prússia i aliant-se amb Àustria. El príncep participà en nombroses batalles que l'enfrontaren a les tropes dirigides pel príncep Frederic Carles de Prússia i malgrat la tenacitat i els bons resultats que obtingueren les tropes saxones, la derrota austríaca els arrossegà a una desfeta total.
Durant les operacions de la guerra de 1866, el príncep Albert obtingué gran suport i prestigi entre les tropes saxones. Després de l'armistici, Saxònia entrà a formar part de Conferència d'Alemanya del Nord encarregant-se personalment del XII batalló de l'exèrcit confederat que corresponia a l'antic exèrcit saxó.
La guerra de 1871 contra França permeté al príncep entrar de nou en acció i demostrar, una vegada més, els seus dots militars. L'any 1873, després de la mort del seu pare, esdevingué Rei de Saxònia. El seu rol com a monarca d'un dels regnes més potents i industrials d'Alemanya fou escàs centrant-se a la seva gran passió, l'exèrcit.
L'any 1897 el rei Albert esdevingué l'àrbitre que decidí entre el plet interposat pels diferents reclamadors de la sobirania del principat de Lippe.
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
|
