Šibenik
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Croàcia | |||
| Županija | Comtat de Šibenik-Knin  | |||
| Capital de | Comtat de Šibenik-Knin bisbat de Šibenik | |||
| Població humana | ||||
| Població | 42.599 (2021) (106,63 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 399,5 km² | |||
| Banyat per | mar Adriàtica | |||
| Altitud | 0 m | |||
| Creació | dècada del 860 | |||
| Patrocini | Jaume el Major | |||
| Organització política | ||||
• Mayor of Šibenik (en)  | Željko Burić (en) | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 22000 | |||
| Fus horari | Hora Central Europea | |||
| Prefix telefònic | 022 | |||
| Altres | ||||
| Agermanament amb | ||||
| Lloc web | sibenik.hr | |||
 | ||||
Šibenik (croat) —Sibenning (alemany), Sebenico (italià)— és una ciutat històrica a la Dalmàcia central (Croàcia). Està situat on el riu Krka flueix a la mar Adriàtica. La seva població era de 37.120 habitants en el cens del 2006, entre ells els del poble de Perković, que pertany al municipi.[1] És, a més, la capital del comtat de Šibenik-Knin (en croat, Šibensko-kninska županija).
Història
El nom de Šibenik figura ja per primera vegada i amb aquest nom el 1066 en una carta del rei croata Petar Krešimir IV. A diferència d'altres ciutats dàlmates fundades per il·liris, grecs i romans, Šibenik és la ciutat més antiga de totes fundada per dàlmates natius a la costa est de la Mar Adriàtica.
El 1298 Šibenik va aconseguir el títol de ciutat i seu episcopal. Com la resta de Dalmàcia va resistir els venecians fins al 1412. Els turcs otomans van intentar conquerir la ciutat a finals del segle xv. Durant el segle següent es va construir la fortalesa de Sant Nicolau i es va anar ampliant durant la següent centúria amb les fortaleses de Sant Joan (Tanaja) i de Šubicevac (Barone). Fins al 1797 Šibenik formà part de la República de Venècia quant en virtut del Tractat de Campo Formio d'aquell any passà a l'Imperi austríac. Fins al 1918 serà, per tant, una ciutat de l'Imperi Habsburg fora d'un breu període d'anys (1805-1813) en què s'integrà a les Províncies Il·líriques de l'imperi napoleònic. El 1918 amb els Tractats de Pau de la Conferència de París del 1919 fou assignada al Regne dels Serbis, Croats i Eslovens fora del període 1941-1943 en què momentàniament va formar part de la italiana Governació de Dàlmacia. Després de la Segona Guerra Mundial es va reincorporar a Iugoslàvia i d'aquí, des del 1991, a Croàcia.
L'edifici més important de la ciutat és la Catedral de Sant Jaume que des del 2000 és a la llista del patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
Personatges famosos
- Roberto Ferruzzi, (1853-1934), pintor.[2]
- Roberto de Visiani, (1800-1878) botànic [cal citació]
- Niccolò Tommaseo, (1802-1874) escriptor i lingüista italià.
- Petar Guberina, (1913-2005), escriptor i lingüista croata.[3]
- Maksim Mrvica, (1975) pianista [cal citació]
- Petra Štampalija, (1980) jugadora de bàsquet [cal citació]
- Dario Šarić, (1994) jugador croata de bàsquet [cal citació]
- Dražen Petrović, (1964-1993) jugador croata de bàsquet
- Francesco Mazzoleni, (1828-1908) tenor
Referències
Enllaços externs
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
- Pàgina oficial de l'Ajuntament de Šibenik (en croata, només)
